Catalunya medieval

 

                                               Catalunya medieval

 1. Otger Cataló.
Hi havia un home anomenat Otger Cataló, qui va ser una figura important perquè es va crear una llegenda al seu voltant que ara explicaré.Otger Cataló va tenir una guerra amb els musulmans, durant la qual va quedar ferit. Després de la batalla, es va amagar en una cova a Pirineus a una tenda de campanya feta de pel de cabra.
En aquest refugi, Otger es va alimentar de fruits silvestres i d'algunes herbes que trobava pels voltants. Tenia un gos anomenat Gànguil, que l'ajudava a sobreviure. Gànguil no només el protegía, sinó que també li portava menjar en moments difícils i l'acompanyava en les seves estones de solitud mentre ell estava ferit.
Un dia, mentre explorava la zona, Otger va trobar un corn de caça. En tocar-lo, va convocar els seus amics, és a dir, la seva gent de confiança. 
Així van venir nou persones per exemple eren els caballers un era el Alemany, que li van oferir ajuda. Després de recuperar-se, van marxar novament a lluitar contra els musulmans, però aquesta vegada, malauradament, Otger va morir en combat. La seva valentia i sacrifici el van convertir en un símbol de la resistència catalana.
Per honrar la seva memòria i la del seu fidel gos, es va crear un escut que simbolitza a Gànguil, recordant així la seva lleialtat i el paper essencial que va tenir en la vida d'Otger.

Aquesta és la foto, segon com podia ser l'Otger Cataló: 

Aquesta és la foto, on poden estar alguns fruits silvestres:

Aquesta és la foto, de la raça del gos Gànguil: 

Aquesta és la foto, d'un corn de caça:

Aquesta és la foto, del escut del gos gànguil:

2. Guifré ''el pelós''

La història de Guifré "El Pelós" és una barreja fascinant de llegenda i realitat que ens transporta a una època de nobles i guerres.
Tot comença amb un rei franc que necessitava algú de confiança per protegir el seu territori a Barcelona. Va trobar a Guifré, un home valent de la població dels gots, que estava disposat a acceptar el repte.
El rei i Guifré van fer un pacte de vassallatge. Això volia dir que Guifré cuidaria del territori a canvi de la protecció del rei. Tot semblava anar bé fins que uns nobles del rei van venir a Barcelona i van començar a comportar-se de manera arrogant. Guifré, que no es deixava intimidar, va acabar matant a un d'aquests nobles en un enfrontament. Com a conseqüència, els altres nobles van venjar la seva mort i van acabar amb la vida de Guifré.Aquesta tragèdia va tenir un gran impacte, ja que Guifré estava casat i tenia un fill, també anomenat Guifré.
Els nobles van portar al petit davant del rei franc, explicant-li el que havia passat. 
El rei, que també tenia una filla, va decidir cuidar del nen. Amb el temps, el jove Guifré i la filla del rei van començar a enamorar-se, i la seva relació va portar a un embaràs inesperat.
Quan la mare de la noia es va assabentar de la situació, va decidir enviar al jove Guifré de tornada a Barcelona per evitar que el seu pare s'assabentés de la relació. No obstant això, quan va arribar a Barcelona, la seva mare el va reconèixer immediatament.

Però quan va tornar-se doncs va tindre un problema amb els musulmans, que va quedar-se en un lloc tancat i els musulmans el volien matar, doncs el Guifré li truca al Pelós, i li diu que vingui a salvar-me que els musulams m'estan molestant, el rei no podia perquè estava molt ocupat, després van decidir el del pacte, que quan es moriria el lloc aquest el donaria als seus fills i a la seva família i així era una família molt important, aquesta història és mitja llegenda i mitja realitat.

Aquí hi ha una imatge de com pot ser el " Guifré el pelós " segon el internet: 

3. Borell II

La narració comença amb Borrell II, qui era el comte de Barcelona durant aquella època. Va heretar el comtat després de la mort dels seus dos germans grans.El seu govern es fonamentava en un delicat equilibri entre diferents forces. D'una banda, tenia el rei franc Hug Capet, amb qui havia establert un pacte de vassallatge que permetia transmetre l'herència del territori als seus fills. D'altra banda, s'enfrontava als musulmans, que eren coneguts per les seves habilitats en matemàtiques, astronomia i per tenir un exèrcit ben organitzat. Es diu que Borrell va aconseguir portar un astrolabi, un instrument científic musulmà que, més endavant, va jugar un paper important en el descobriment d'Amèrica.Borrell mantenia una amistat amb Gelbert d'Orlach, qui va ascendir fins a convertir-se en papa. Quan un papa és nomenat, ha de canviar el seu nom, i Gelbert va passar a ser conegut com Silvestre II. Aquesta nova influència de l'Església va començar a desestabilitzar l'equilibri que Borrell havia establert.Un dia, un soldat anomenat Almanzor va enviar espies per tota la península i va descobrir que el rei franc no estava massa interessat en el Comtat de Barcelona. Així, va decidir atacar la regió.Davant les devastacions que va causar Almanzor, com la crema de la ciutat i el maltractament dels presoners, Borrell va buscar ajuda del rei franc. No obstant això, el rei no va fer res per ajudar-los. En aquell moment, l'any 988, Borrell II va prendre la decisió de no jurar més fidelitat a cap rei, i es considera que aquest acte va marcar el naixement de Catalunya.

Borell II:

4. Ramon Berenguer IV

La narració que us presento comença amb la descripció de la divisió de la península. A la part superior, hi havia els Francs, seguit dels Comtats de Barcelona, al costat del Regne d'Aragó, amb Castella a prop i, a la part inferior, els Musulmans.En aquell moment, el comte de Barcelona era Ramon Berenguer IV. La seva germana, Berenguera, es va casar amb el rei de Castella, Alfons I.Aragó es trobava en una situació complicada, sense possibilitats de comerciar. El rei, conegut com Alfons "El Bataller" per la seva afició a les guerres, va morir en un combat contra els musulmans sense deixar hereu. Així, recordant la història de Borell II, van buscar el seu germà Ramir, que era monjo, i li van proposar que si es casava i tenia un fill, podria tornar a la seva vida religiosa. I així ho va fer.Ramir i la seva esposa van tenir una filla, Peronella. Només van trobar una opció viable per al seu matrimoni: el comte de Barcelona. Així, la van prometre a Ramon Berenguer IV, tot i que ella només tenia un any i ell 23, de manera que van haver d’esperar fins que ella assolís la majoria d’edat, que era als catorze anys, per poder tenir fills.Un cop Peronella va arribar a la seva majoria d’edat, van tenir un fill que van anomenar Alfons II, conegut també com "el Cast" o "el Trovador". Aquest nen era un privilegiat, ja que es convertiria en el futur comte de Barcelona i rei d’Aragó.Així va néixer la corona catalanoaragonesa.Ramon Berenguer IV: